lunes, 15 de agosto de 2016

Ítaca

(Está escrito en catalán, idioma en el que me lo regalaron y he querido respetar. Puedes ir al traductor a la derecha para traducir el texto)


Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixença.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te'n esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dons la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siuin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoràven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, ambres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicatss:
que vagis a ciutatsd'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea de ïtaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendere que volen dir les Ítaques.

¿Por qué este blog?

En el año 1986, cuando yo tenía 16 años, siendo estudiante de 2º curso de Formación Profesional de Dietética y Nutrición en una escuela de Barcelona (ETP Xavier), una profesora me regaló un poema. Cuando lo hizo, me dijo: "hoy, cuando lo leas, le darás un significado, y a medida que vayas madurando y creciendo, este poema irá cambiando sus significados para ti". 

Y cierto es que así fue. He conservado la pieza de papel original desde entonces. Y a raíz de conservar ese pequeño pedazo de papel, he ido recopilando frases, textos y entrevistas que me han ayudado  a crecer personal y emocionalmente, y que de vez en cuando, me gusta volver a leer cuando tengo momentos de "bajón".

Hace tiempo que pensé que podría hacer un recopilatorio de todos estos escritos, y he creído oportuno hacer este recopilatorio público por si a alguien le pudiera también servir un material como el que aporto.

El material es abundante, pero lo iré publicando a poco a poco. Además, me va bien a mi también, porque así, siempre que tenga acceso a internet, tendré acceso a mis documentos favoritos.

Y como no podía ser de otra manera, la primera entrada que voy a escribir, será la del poema que esa profesora, mi tutora entones, Mariona, me regaló: ÍTACA

Fotografía del papel que me regaló mi tutora con el poema de ÍTACA

Espero de todo corazón que os guste y si alguna de las cosas que comparto os puede ser de utilidad, me daré por más que satisfecho.

¡Gracias!